Derrota perillosa del SM del Club Voleibol Mataró, el qual va perdre una oportunitat de certificar la permanència i a més a més, una derrota sense puntuar els condemna a guanyar la setmana vinent i no dependre d'ells mateixos, esperant que un Manresa que no ha deixat de treballar al llarg de tota la temporada, no faci 3punts com a local en l'últim partit que l'enfronta a un Balàfia ja classificat.

El partit va començar sense ritme per part d'ambdós equips, la qual cosa era incomprensible per a un Mataró que es juga no baixar de categoria. La manca d'encert i esperit competitiu va fer que un Granollers mancat d'efectius jugués còmodament en tots els aspectes del joc.

En el segon set el Mataró va reaccionar gràcies al servei de Daniel Nevado, el qual va deixar una diferència de 10 punts en el marcador que es va mantenir constant al llarg de tot el set, tot i que el Mataró no millorava gaire l'aspecte competitiu i l'encert ofensiu que els permetés ficar la por al cos als vallesans.

En el tercer set es van haver de realitzar canvis d'emergència per una lesió momentània del colocador Marc Ramon, el qual va ser substituït per Daniel Nevado en la funció de colocador, el qual va realitzar una molt bona tasca en aquest rol, a més a més de l'entrada dels juvenils Pol Navas i Nil Jurado, els quals van estar a un molt bon nivell, però que no va ser suficient per guanyar el tercer set i un punt que els hagués facilitat les opcions de permanència.

En el quart set les coses no van canviar, amb un àrbitre principal que, en el punt dos del primer set, va posar el criteri tècnic de joc en un llistó molt elevat, el qual no va mantenir al llarg del partit tot i les queixes reiterades de l'entrenador local, que li van merèixer una targeta groga i una vermella sota amenaça d'expulsió sense cap altre argument que el canvi de criteri a decisió particular perjudicant l'equip que si realitzava correctament els aspectes tècnics. L'equip malgrat la delicada situació va continuar sense esperit de lluita, nul.la agresivitat en el servei i manca d'efectivitat i recursos ofensius que els van fer perdre el quart set i per tant el partit, amb un marcador de 1-3 que els complica i molt la permanència a la primera categoria catalana.

Destacar la tasca en aquest partit de Daniel Nevado en el servei, i dels juvenils Pol Navas i Nil Jurado els quals van realitzar accions ofensives de nivell.

La setmana vinent visiten la pista del cuer, com a últim partit, on han d'aconseguir els 3 punts sense cap altre opció, donat que a dia d'avui es troben penúltims empatats a punts amb el Manresa que es situa per sobre per l'average de sets amb un partit guanyat més.

En aquest partit a dia d'avui només es compta amb 6-5 efectius sènior, tònica de la temporada, la qual fa necessària com sempre la presència dels juvenils, amb un sènior que no ha fet la feina en cap moment.

Esperem doncs realitzar la feina que cal en aquets partit i esperar un resultat favorable en l'encontre de Manresa contra Lleida del mateix dissabte.

Crònica fases finals Juvenils

El cap de setmana començava d’una manera molt prometedora per als interessos del Club Voleibol Mataró, ja que en el primer partit de les fases final aconseguia imposar-se per un contundent 3-0 al FC Barcelona.

Ja a l’escalfament es podien percebre les grans ganes i l’ànim que tenia el conjunt local, decidit a no deixar passar la oportunitat de ser un dels millors equips catalans una temporada més.

En el primer set l’equip va aconseguir controlar els nervis inicials i va saber jugar al seu millor nivell, amb un molt bon servei i recepció, que per una banda no deixava construir el seu joc a l’equip rival i per l’altre, permetia molt bones oportunitats d’atac gràcies a la molt bona tasca en la distribució de joc del nostre col·locador Eric Larraz. Tot això, combinat amb la gran efectivitat dels atacants locals, va fer que el primer set caigués de costat Mataroní per un clar 25-19.

Al segon set, el conjunt Barceloní va fer canvis en el seu plantejament, donant entrada al seu col·locador principal, que no havia jugat el 1er set ja que sortia de una complicada lesió de turmell. Gràcies a aquest canvi i a un millor posicionament al camp, el FC Barcelona va aconseguir anar molt igualat al marcador durant gran part del segon set, però l’equip Mataroní no disminuïa el seu rendiment, i als instants final del set, va aconseguir una lleugera avantatja que va fer decantar el set enfavor dels locals per un ajustat 25-22.

El tercer i últim set va ser molt mes còmode per els locals, ja que els jugadors del FC Barcelona havien quedat moralment afectats pels resultats dels anteriors sets, i veient que el conjunt Mataroní no disminuïa el seu nivell en cap moment, no van oferir el seu nivell de joc habitual, facilitant el joc local, fet que va servir per donar descans als teòrics titulars i donar entrada a nois que disposen de menys minuts i jugadors cadets, els qualsvan demostrar que la diferencia entre titulars i no-titulars és mínima, ja que el marcador a final de set, reflectia un contundent 25-14.

No tot van ser bones noticies en aquest enfrontament, ja que a meitat del segon set, el nostre oposat titular, un dels pilars de l’equip al llarg de tota la temporada, es va dislocar un dels dits de la seva mà dreta en una acció de bloqueig, perdent d’aquesta manera un dels referents durant la resta del partit i per extensió, tota la fase final.

Destacar el gran ambient viscut a les grades del pavelló Euskadi, amb un ple absolut i un compromís total per part dels integrants d’altres equips i categories del club que va fer que els nois del Juvenil Maculí juguessin sempre amb un jugador mes, l’afició!
El partit de semifinals que enfrontava el Sant Marti i el CV Mataró va començar d’una manera poc usual, ja que la meitat dels components de Sant Marti, entrenador inclòs, estaven jugant un altre partit, d’una altre categoria a Manresa, fet que va desconcertar tant al equip mataroní com als àrbitres del’enfrontament. Això va fer que l’escalfament s’allargués i no es respectessin els temps habituals de pre-partit. Aquesta circumstància, entre moltes altres, va fer que l’equip local no entrés en el partit concentrat, ni amb predisposició a lluitar, fet que va provocar el contundent 25-14 per el Sant Marti que reflectia el marcador al final del primer set.

El dos següents sest van ser calcats a l’anterior, mal joc per part dels nois del Club Voleibol Mataró, que no trobaven el seu lloc a la pista, ni la mentalitat guanyadora per tirar el partit endavant, contràriament a la versió mostrada al primer partit contra FCB. En aquesta semifinal l’equip de Mataró va acumular una gran quantitat d’errors no forçats, sumats a la gran qualitat de l’equip rival (teòric favorit per lluitar la primera posició contra el potent Sant Pere i Sant Pau), van fer que el conjunt local perdés l’enfrontament per un contundent 3-0 (25-14 / 25-16 / 25-15).

Malgrat aquesta dolorosa, però merescuda derrota, els integrantsde l’equip mataroní, entrenador inclosos, no van decaure en el desànim, ja que ens esperava un partit diumenge molt important per continuar aspirant a una possible 3ª posició per el Campionat d’Espanya de clubs, que es disputarà del 26 al 30 d’abril a Lorca, Murcia.
Diumenge, el partit per el 3er – 4rt lloc, va ser una lluita ferotge contra un equip, a priori inferior, però molt i molt lluitador, el Balàfia Volei, equip lleidatà que sempre s’ha caracteritzar per el seu esperit combatiu.

El conjunt Mataroní va entrar de forma irregular al partit, més o menys com a les semifinals, sense oferir el seu joc habitual i amb molts errors propis, desconcentració, sense ganes de guanyar, motivant un marcador advers (22-25), contra un equipteòricament inferior.

Al segon i tercer set, el conjunt local va millorar exponencialment el seu joc, reduint significativament el seu nivell d’error tant en servei com en atac, i controlant el joc del’equip rival, el qual fins al moment, gràcies a la bona feina del col·locador lleidatà, oferia molts problemes per a la construcció del bloqueig local. La gran feina del dos lliures en l’aspectedefensiu, Yago Muñoz i Moises Castillo, juntament amb els atacs i bloquejos de l’oposat Victor Grillo i la bona feina del central Alex Alomar, va fer possible que el conjunt Mataroní s’endugués el 2on i 3er set per 25-16 i 25-20 respectivament.

El partit tenia donava mostres d’estar acabat al començament del 4rt set, amb un Mataró dominant, un Balàfia a remolc, però una baixada de rendiment del equip local, i l’esperit de lluita constat del equip visitant va fer que als últims moments dels set, l’equip lleidatà augmentés el ritme i forcés el tie-break final per un ajustat 23-25.

El cinquè set, va ser igual d’ajustat com la resta de partit, sense cap equip desmarcant-se en el marcador, i amb un frec a frec en el joc dels dos equips, però gracies a l’entrada de Nil Jurado, jugador el qual s’havia dislocat el dit en el primer partit de dissabte, per a les tasques de defensa i recepció, va donar l’estabilitat que necessitava l’equip, podent agafar un marge de 2-3 punts a final de set, punts claus per la victòria final del Club Voleibol Mataró per un 15-11 final.
Destacar l’actuació de tota la plantilla, que malgrat els pocs jugadors dels que ha disposat a lo llarg de la temporada, donatque tres d’ells es troben en règim intern al centre d’alt rendiment Joaquim Blume (d’Esplugues de Llobregat) i un altre a la concentració permanent de la selecció espanyola a Palència, aquesta casuística feia impossible comptar amb no més de 5 jugadors per entrenar (en un esport on juguen 6 a pista).

Volem expressar el nostre agraïment als jugadors del cadet que ens ajudat durant tota la temporada i a l’equip sènior (i la seva entrenadora Miriam Esqué) que ha permès entrenar els juvenils amb la primera plantilla del club, hem sigut capaços de realitzar uns entrenaments de qualitat per arribar en les millors condicions possibles a final de temporada.

M’agradaria destacar a tota la plantilla, ja que el seu compromís ha sigut immens, menció especial, com he dit abans, als jugadors cadets (i al seu entrenador, Josep Maria Larraz), per ajudar en tot moment al equip Juvenil, amb un compromís ferm, jugant dos partits cada setmana i entrenant 4-5 vegades a la setmana. Menció especial per Alex Alomar, jugador cedit per la federació catalana, únic jugador que no és de Mataró, per el seu gran sacrifici venint a entrenar des de Valldoreix (Sant Cugat), i amb un compromís, rendiment i seriositat que ha estat vital per aconseguir aquesta tercera posició final.